Motor elèctric.

Aparegut el 1834 i popularitzat gràcies al rècord de velocitat de la Jamais Contente, l'automòbil elèctric ha tornat a rebre atenció a la fi dels anys 1990 ja que el seu impacte mediambiental és, en principi, menor que un automòbil «tèrmic» i el seu funcionament més silenciós, menys contaminant i molt flexible. Un o diversos motors elèctrics poden assegurar parcialment o totalment la producció d'energia mecànica de l'automòbil.
Aquests motors treuen la seva energia de bateries d'acumuladors. Durant les fases d'acceleració, el motor transforma l'energia elèctrica en treball (fase «motor») mentre que en el moment de les fases de frenada, transformen la força inercial del vehicle en energia elèctrica (fase « generador ») permetent així recarregar la bateria. Un sistema de regulació bidireccional administra els intercanvis entre els motors, generadors i la bateria. Variants al motor elèctric estan en procés de desenvolupament i fan servir un sistema de pila a combustible per subministrar l'energia elèctrica.
Dos tipus de motors elèctrics permeten propulsar l'automòbil: els motors de corrent alterna i els motors de corrent continua. Aquests motors estan compostos d'un rotor (part giratòria) i d'un estator (part fixa). De manera simplificada, l'energia elèctrica es transmet als bobinats del rotor que, per magnetisme amb els bobinats del estator, generen la rotació del rotor (fase «motor»). Al ser les màquines elèctriques reversibles, l'energia cinètica de l'automòbil pot posar en moviment el rotor que per magnetisme, genera energia elèctrica (fase «generador »).

Informació extreta de la Viquipèdia